DIGNITAT, DRETS I RECONEIXEMENT PER A L’EDUCACIÓ INFANTIL 0-3

Este post está disponible en:

El primer cicle de l’Educació Infantil (0-3 anys) travessa un dels moments de major mobilització de la seva història recent. Sota el lema «No guardem, eduquem», milers de treballadores d’escoles bressol públiques i privades han protagonitzat la primera vaga estatal unitària del sector, visibilitzant dècades de precarietat, abandonament institucional i invisibilització professional.

No és únicament una protesta laboral. És també una defensa del dret de la infància a rebre una educació pública, gratuïta, digna, inclusiva i de qualitat des dels primers anys de vida. Les professionals han dit prou a un model que continua considerant el cicle 0-3 com un simple recurs assistencial o de conciliació familiar, ignorant el seu paper fonamental en el desenvolupament emocional, cognitiu i social de nenes i nens.

El 0-3 també és educació

L’eix central de les mobilitzacions és clar: el reconeixement ple del primer cicle d’Educació Infantil com una etapa educativa amb identitat pròpia. Les professionals del sector reclamen que el treball pedagògic que realitzen deixi de ser infravalorat i subordinat a criteris purament assistencials.

Entre les principals reivindicacions destaquen:

• La integració real del cicle 0-3 dins del sistema educatiu.
• L’equiparació de condicions laborals i educatives amb el segon cicle d’Infantil (3-6 anys).
• El reconeixement de les professionals com a personal docent i el valor afegit del personal de serveis.
• La implantació de la parella educativa a totes les aules per garantir una atenció adequada, segura i emocionalment respectuosa.
• La formació contínua de les professionals.
• La creació d’una xarxa pública, gratuïta, universal i de qualitat per a tota l’etapa.

Les treballadores denuncien que resulta impossible parlar de qualitat educativa mentre continuïn existint ràtios massificades, plantilles insuficients i una absoluta manca de recursos per atendre adequadament la diversitat i l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE).

Ràtios obsoletes i condicions laborals insostenibles

Un dels aspectes més greus denunciats pel col·lectiu és el manteniment d’unes ràtios que romanen pràcticament congelades des de 1991 i que es troben molt allunyades de les recomanacions europees.

Actualment, una sola professional pot arribar a atendre:

• Fins a 8 bebès menors d’un any,
• 13 nens i nenes d’1-2 anys,
• o 20 menors de dos anys.

Aquestes xifres no només dificulten l’atenció educativa individualitzada, sinó que comprometen la seguretat, el benestar emocional i la qualitat pedagògica a les aules.

A això se sumen jornades lectives esgotadores i salaris profundament precaritzats. Moltes treballadores del sector perceben retribucions properes al Salari Mínim Interprofessional, i fins i tot algunes empreses han hagut de regularitzar nòmines després de detectar-se sous per sota del mínim legal.

A més, les professionals denuncien que:

• Manquen d’hores no lectives reconegudes per a coordinació i preparació pedagògica.
• Realitzen tasques administratives i educatives fora de la seva jornada laboral.
• Pateixen una enorme sobrecàrrega física i emocional i precarització per ser un sector altament feminitzat.

La precarietat estructural del 0-3 evidencia és una realitat inadmissible. Qui sostenen la base del sistema educatiu continuen sent tractades com a treballadores de segona categoria.

Un moviment que creix a tot l’Estat

Les mobilitzacions han anat estenent-se per diferents comunitats autònomes, amb especial intensitat en territoris com Madrid, Catalunya, Múrcia i Andalusia. En molts casos, les treballadores han denunciat també el deteriorament de les infraestructures educatives: aules sense climatització adequada, humitats, manca de personal de suport i escassa inversió pública.

La vaga estatal del passat 7 de maig va marcar un punt d’inflexió i va consolidar un moviment que ja ha aconseguit trencar el silenci històric entorn del sector.

Ara, el calendari de lluita continua amb una data clau: la Manifestació Estatal a Madrid del proper 23 de maig, convocada per exigir respostes immediates al Ministeri d’Educació i a les administracions autonòmiques.

Des de la Confederació Intersindical estem acompanyant les treballadores del primer cicle d’Educació Infantil que s’estan mobilitzant en defensa dels seus drets laborals i d’una educació pública de qualitat per a la infància.

Les reivindicacions del col·lectiu són legítimes, necessàries i urgents. No pot continuar sostenint-se un model basat en la precarietat salarial, les ràtios abusives i la manca de reconeixement professional de milers de professionals que realitzen una tasca essencial per a la societat.

Defensar l’Educació Infantil 0-3 és defensar:

• El dret de la infància a una atenció educativa digna.
• La igualtat d’oportunitats des dels primers anys de vida.
• Unes condicions laborals justes per a un sector profundament feminitzat i històricament invisibilitzat.

Exigim a les administracions públiques:

• Una reducció immediata de ràtios.
• La implantació de la parella educativa.
• La millora salarial del col·lectiu
• La creació d’una xarxa pública i gratuïta d’escoles bressol.
• El reconeixement ple del caràcter educatiu del cicle 0-3.

L’educació no comença als tres anys. Comença des del naixement. I qui la fan possible mereixen dignitat, respecte i drets. Perquè no guarden, eduquen i la seva lluita és també la lluita de tota la comunitat educativa. Perquè dignificar l’educació de 0-3 anys comença amb la cura de les professionals que acompanyen el creixement i desenvolupament de les nostres nenes i nens.